fa calor

sí, fa calor, molta calor.
Avui tribunal d'erasmus, tot s'acaba (per fi, per altra banda).
Demà de tornada cap a berlin el l'últim intent desesperat d'aplaçar l'impossible. Serà un bon agost, de barbacoes i llacs, i de comiats també. Després tornar a començar... però fins llavors, tancat per vacances.

gaudim.

ok, ja està. Ja he acabat els panells de projectes... tinc mal de cap i quasi una hèrnia a l'esquena...
ok, he de demanar les firmes per a la burocràcia, demà no, que esta tancat (!!!), dijous, dijous...
Enrecordar-me de baixar tot el que és important pel tribunal...
I la Rundgang és clar (el dia de portes obertes)

*del 22 al 30 de juliol a barcelona*
en òrbita

moribunds

ja ens queda poc... i ho sabem, les coses canvien a poc a poc, encara que intentem resistir-nos-hi. Seguirem anant al llac fins que sigui impossible.

les coses del futbol

Els alemanys només es poden permetre mostrar el seu patriotisme en dies com aquests, és a dir, en un campionat europeu de futbol. Llavors s'omplen el cotxe d'absurdes banderetes i mascotes terribles i l'únic tema possible de conversa és el futbol. Si han guanyat, si no... i si ets estranger, doncs comentar la situació de "la teva" selecció. Pobres.... cara d'incomprensió si confesses que no t'agrada el futbol i que no, no segueixes la selecció espanyola, que, de fet, preferiries que s'eliminés d'una vegada per poder tornar a fer cerveses amb els amics sense l'omnipresent televisor.

Això sí, els alemanys miren els partits amb una impassivitat admirable. Cap "ai", "ooh", "quaaasi" o "cabrón". En silenci, surts al carrer i a banda i banda, les terrasses dels bars omplen la vorera. Tots els caps miren en una direcció però ningú diu res... amb prou feines t'adones dels gols si és que n'hi ha. S'acaba el partit, paguen les cerveses i se'n tornen disciplinadament a casa.

Sempre has de preguntar qui ha guanyat.

nits de karaoke

Potser a alguns us sorprendrà però m'encanten les festes karaoke. Sí, com a l'helena disfressar-se i al Josep salivar. A

hir festa d'aniversari amb barbacoa (no podia faltar, anem a un ritme de 3 barbacoes setmanals) i singstar (un karaoke evolucionat per a playstation). Tot això en una resi en ple monte as 20 min del centre de Berlin (sí, aquesta ciutat ja ho té). I vaig cantar Zombie a tot volum malgrat les meves angines.... i altres cançons que no recordo, fora de to, segurament... tot plegat molt bo. En acabar el karaoke el plan era anar-nos a banyar a un llac properi tot plegat semblava un joc de nit de campaments quan tens 15 anys... caminant sense llum, porc-senglars creuant el camí (de debó).... suposades urbanitzacions de violadors... i un noruec tot convençut recollint tota la fusta possible que trobava pel camí. Finalment, després de perdre'ns, vam arribar al llac, llavors sí, tot molt bucòlic, amb foguera i guitarra... i dormir al ras.

A les 6 tornant cap a casa, ja a plena llum del dia i veient com la ciutat es desperta a poc a poc...i diumenge tarda... al llac (again)!

setmana de workshops

punts de colors

* * *
Avui m'he adonat que a última hora de la tarda, quan el sol ja esta baix, cada vegada que un s-bahn passa per les vies del costat de casa meva els raigs del sol s'hi reflexen (com quan fas "la rateta" amb el rellotge i una llum) i entren intemitentment per la meva finestra. Des de dins, a un li sembla estar en un vagó de tren, d'aquells amb compartiments. L'efecte deu durar pocs minuts perquè el següent tren ja no el produeix.